Deures feudals

Els Deures feudals van ser el conjunt d'obligacions financeres, militars i legals recíproques entre la noblesa guerrera en un sistema feudal.[1] Aquests deures es van desenvolupar a Europa i Japó, amb la descentralització de l'imperi i a causa de la falta de liquiditat monetària, a mesura que grups de guerrers es van fer càrrec de les esferes socials, polítiques, judicials i econòmiques del territori que controlaven.[2] Mentre que molts deures feudals es basaven en el control d'una parcel·la de terra i els seus recursos productius, àdhuc els cavallers sense terra tenien contretes obligacions feudals com el servei militar directament a la instància del seu senyor. Els Deures feudals no van ser sempre iguals en el temps o entre diferents països. I en el seu posterior desenvolupament també es van incloure funcions de deures des de i cap a la població camperola.[3]

D'aquesta mena els deures van funcionar en tots dos sentits, tant amunt com avall de la jerarquia feudal; tanmateix, a part de la distribució de la terra,[4] i el manteniment dels sense terra, l'obligació principal del senyor feudal era protegir els seus vassalls, tant militarment de les incursions, com judicialment a través de la justícia de la cort.[5][6]

A més a més de les terres, el senyor podia concedir el que s'anomenava «immunitats», però tenien drets per portar a terme funcions governamentals com ara la recaptació d'impost s i els peatges, la realització dels processos judicials, i també l'encunyació de diners.[7] Hi havia obligacions contingents que el senyor havia de fer, com el deure de recuperar un feu que va ser rebutjat per un hereu.[8] De vegades, especialment als regnes francs, un senyor atorgava un feu a un conjunt d'homes en lloc d'a un sol vassall. Aquestes concessions van ser anomenades ban,[9] i van incloure una àmplia autonomia governamental, o immunitats.[10]

Els deures contrets per un vassall envers seu senyor es poden classificar en quatre tipus: militar (auxilium), deures de la cort (consilium), impostos especials (ajuts) i incidents.[11] Els deures militars inclouen el servei personal, provisió de tropes (recaptació d'impostos), i més tard scutagium en lloc del servei, aquests deures també incloïen el treball en fortificacions, camins i ponts, per tant els trinoda necessitas.[12] Els deures de la cort abastaven tot, des de la seguretat (ésser un guardià) a través de la prestació d'assessorament o consell, proporcionant escuders i també en alguns casos, proporcionant de facto ostatges. Els ajuts, sovint nomenats ajuts feudals, eren els diners a causa d'uns certs esdeveniments, com contribuir al rescat del senyor, o als esdeveniments de desfilades de la cort com en els matrimonis reials.[13][14] Els incidents van incloure coses com ara un negociat de retrocés al senyor després d'ésser concedit un feu (cortesament nomenat rebut), el deure d'alimentar i allotjar el senyor i el seu seguici quan visités la seva casa, permetent que al senyor caçar o pescar a la seva terra i estar subjectes als drets senyorials residuals de tutela sobre l'herència les minories, i la confiscació després d'una fallida d'hereus o incompliment de les seves obligacions feudals.[11]

A Europa, les terres de l'església també tenien deures feudals. Mentre que alguns eclesiàstics proporcionen el servei militar directe, la majoria dels substituts contractats, van pagar amb el scutagium, o més tard van convertir el deure amb un d'oració.[11]

  1. Ganshof, François-Louis. Qu'est-ce que la féodalité'. first. Bruxelles: Office de publicité, 1944.  Translated into English by Philip Grierson as Feudalism, 1st ed., Londres, 1952
  2. Gat, Azar. War in Human Civilization. Nova York: Oxford University Press, 2006, p. 332–343. ISBN 978-0-19-926213-7. 
  3. Reynolds, Susan. Fiefs and Vassals: The Medieval Evidence Reinterpreted. Oxford, England: Oxford University Press, 1994, p. 65. ISBN 0-19-820458-2. 
  4. All lands belonged to the lord under feudal law, Nulle terre sans seigneur. Gananhof 1944
  5. Briggs, John H. Y.. «Chapter 1: The medieval origins of the English criminal justice system». A: Crime And Punishment In England: An Introductory History. Londres: University College London Press, 1996, p. 1–2. ISBN 978-1-85728-153-8. 
  6. Lyon, Ann. Constitutional History of the UK. Londres: Cavendish Publishing, 2003, p. 21. ISBN 978-1-85941-746-1. 
  7. Russell, Jeffrey Burton. Medieval Civilization. Londres: John Wiley, 1968, p. 204. OCLC 476424954. 
  8. Limayrac, Léopold. Études sur le Moyen-Age: histoire d'une commune et d'une baronnie du Quercy (en french). Cahors, France: Girma, 1885, p. 143–144. OCLC 18315006. 
  9. The word ban at the time referred to a troop of armed men. See "Ban" Encyclopædia Britannica 1911
  10. Dictionnaire universel d'histoire et de géographie Bouillet Chassang, 1878. 
  11. 11,0 11,1 11,2 Russell 1968
  12. Abels, Richard. «Trinoda necessitas». A: Lapidge, Michael. The Blackwell Encyclopaedia of Anglo-Saxon England. Wiley-Blackwell, 1999, p. 456–457. ISBN 978-0-631-22492-1. 
  13. Goody, Jack. The Culture of Flowers. Cambridge, England: Cambridge University Press, 1993, p. 159. ISBN 978-0-521-41441-8. 
  14. Cheruel, Adolphe. «Redevances feodales». A: Dictionnaire historique des institutions, moeure et coutumes de la France (en french). II. second. Paris: Hachette, 1865. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne